La ramaderia no depén només de pinso, sanitat i mà d’obra. També depén d’infraestructures de sacrifici pròximes i operatives. Quan desapareixen els escorxadors de proximitat, s’encareix el transport, es complica la logística i es castiga especialment les explotacions menudes i mitjanes.
Parlar de sobirania alimentària mentre es buida la xarxa bàsica de serveis és una contradicció massa freqüent. La cadena càrnia no se sosté només amb producció; necessita punts de transformació que mantinguen activitat econòmica al territori.
Si una província perd capacitat de sacrifici, no perd només un servei: perd competitivitat, benestar animal i part de la seua autonomia productiva.
Article d’opinió elaborat a partir de la informació publicada originalment en AVA-ASAJA reclama un nuevo matadero en Valencia tras el cierre de las instalaciones de la provincia.
