El llop s’ha convertit en un dels grans símbols del desacord rural. Cada pas administratiu o judicial reactiva una disputa on quasi mai es reconeixen al mateix temps dos fets evidents: la conservació importa i els danys sobre la ramaderia també.
Mentre el debat continue plantejat com una guerra moral entre bons i roïns, no hi haurà eixida estable. Fan falta dades sòlides, compensacions àgils, prevenció efectiva i una gestió que no convertisca els ramaders en pagadors silenciosos de decisions preses lluny del territori.
La convivència no es decreta. Es negocia amb realisme, pressupost i menys gestos ideològics d’un costat i de l’altre.
Article d’opinió elaborat a partir de la informació publicada originalment en Ecologistas en Acción y Fondo para la Protección del Lobo Ibérico recurren ante la Audiencia Nacional el acuerdo que avala el buen estado de conservación de la especie.
