L’augment de superfície ecològica és una notícia positiva, però convé no quedar-se en el titular amable. L’agricultura ecològica no es consolida de debò quan suma hectàrees, sinó quan troba compradors estables, preus raonables i cadenes comercials que no la tracten com un nínxol decoratiu.
Molts productors han entés que el valor afegit passa per diferenciar-se, però eixa decisió implica més exigències tècniques, més costos de certificació i sovint més risc comercial.
Si el mercat no acompanya, l’expansió pot convertir-se en una promesa fràgil. La transició ecològica del camp no hauria de mesurar-se només en estadístiques, sinó en rendes, contractes i continuïtat empresarial.
Article d’opinió elaborat a partir de la informació publicada originalment en La producción ecológica crece un 20% en Castilla y León y alcanza las 163.193 hectáreas.
