L’aqüicultura apareix cada vegada més en els plans públics com una via de diversificació i futur, però l’adjectiu sostenible ha de ser alguna cosa més que un requisit administratiu. Si es vol credibilitat, les inversions s’han de traduir en millors estàndards ambientals, eficiència i acceptació social.
L’oportunitat existeix: produir proteïna marina amb menys pressió sobre el recurs extractiu pot formar part de la solució. Però qualsevol expansió mal dissenyada reactivarà els dubtes sobre impactes i model territorial.
La sostenibilitat no es proclama, es demostra. I en aqüicultura això significa combinar ciència, exigència ambiental i una economia que no obligue a triar entre rendibilitat i responsabilitat.
Article d’opinió elaborat a partir de la informació publicada originalment en La Generalitat destinarà més de 16 milions d'euros per a impulsar la pesca i l'aqüicultura sostenibles.
