Incrementar el pressupost per a pesca és un senyal positiu, però seria ingenu pensar que els diners per si sols resoldran els problemes de fons. El sector pesquer fa anys que competeix no només contra costos i normativa, sinó també contra una pèrdua progressiva de centralitat política i social.
La qüestió decisiva és com es tradueix eixe augment en capacitat real d’adaptació, relleu generacional, rendibilitat i dignitat professional. Sense una estratègia clara, el pressupost corre el risc de repartir-se sense canviar allò essencial.
La pesca mediterrània necessita recursos, sí, però també relat públic, representació sòlida i una defensa institucional menys episòdica.
Article d’opinió elaborat a partir de la informació publicada originalment en La Generalitat destinarà un 40% més de pressupost enguany per al sector pesquer valencià.
