Cada estiu es repeteix el mateix ritual: alertes, prohibicions i crides a la prudència. Tot això és necessari, però també insuficient. El problema de fons és que continuem afrontant els incendis com episodis intensos en lloc de com un repte estructural del territori.
La prevenció real es juga durant tot l’any: gestió forestal, ramaderia extensiva, planificació agrària i manteniment d’infraestructures rurals. Sense eixa base, les alertes acaben funcionant com un sistema defensiu d’última hora.
Un territori inflamable no es corregeix només amb avisos. Es corregeix amb continuïtat, recursos i una estratègia menys estacional del risc.
Article d’opinió elaborat a partir de la informació publicada originalment en La Junta amplía la alerta por riesgo meteorológico de incendios forestales hasta el 24 de julio en cinco provincias de Castilla y León.
