L’aranya roja ja no pot continuar tractant-se com una incidència puntual de campanya. En molts cultius mediterranis és una amenaça recurrent que s’alimenta de calor, estrès hídric i falta de resposta coordinada.
Això exigeix eixir de la lògica del pedaç. El productor necessita eines eficaces, rapidesa administrativa i una estratègia comuna que no arribe quan el dany ja està generalitzat.
Cada retard regulatori o cada buit en la planificació es tradueix en més costos, menys producció i més sensació de desemparament al camp. Si les plagues es mouen amb velocitat climàtica, la resposta pública també ha d’accelerar.
Article d’opinió elaborat a partir de la informació publicada originalment en LA UNIÓ reclama al Gobierno un plan estatal contra la araña roja ante el fuerte impacto de la plaga en la citricultura.
