Adaptar el territori a episodis extrems és necessari, però fer-ho sense comptar amb qui produeix en eixe territori és una manera segura de crear conflicte. Els parcs inundables poden tindre sentit hidrològic, però no el tindran social ni agràriament si es decideixen des d’un despatx.
L’agricultor no pot aparéixer només al mapa d’afectacions i desaparéixer del procés de disseny. Si la planificació climàtica vol ser seriosa, ha d’integrar propietat, usos productius, compensacions i alternatives viables.
En cas contrari, la sostenibilitat es converteix en una paraula elegant per justificar imposicions. L’adaptació al risc no ha d’enfrontar aigua i agricultura, sinó obligar-nos a planificar millor totes dues coses alhora.
Article d’opinió elaborat a partir de la informació publicada originalment en AVA-ASAJA reclama que el campo participe en el diseño de los parques inundables de la Generalitat.
