Els incendis solen narrar-se en termes forestals, però el seu impacte és també ramader, agrari i social. Quan el foc arrasa pastures, tancats o reserves farratgeres, l’emergència no s’acaba quan s’apaguen les flames: comença una altra fase, la de sostindre explotacions colpejades de manera immediata.
La resposta pública ràpida en estos casos és fonamental, perquè evita danys secundaris i dona oxigen a qui ja ha perdut capacitat productiva.
Allò urgent no exclou allò estratègic: cada incendi hauria de servir també per a revisar per què certes zones són tan vulnerables i com reforçar la seua resiliència.
Article d’opinió elaborat a partir de la informació publicada originalment en Respuesta urgente de la Junta de Castilla y León para salvar al ganado afectado por el incendio de Brieva.
